Per als nostres xics i xiques, que no sempre volen venir a l'escola....
I gràcies a les companyes i amigues que ens van mantenint informades des les xarxes socials...
dimecres, 18 de novembre del 2009
dimarts, 17 de novembre del 2009
diumenge, 15 de novembre del 2009
dijous, 12 de novembre del 2009
Escola de Mares de les 613 vivendes
Dins les II Jornades de Prevenció de la Violència de Gènere de l'Institut, dimecres 11de novembre el grup de l'Escola de Mares de las 613 vivendes -Burjassot-, va presentar a l'alumnat de 2n de Batxiller el curt que van realitzar com una de les activitats de denúncia en contra de la violència masclista, un tema amb el qual es troben especialment sensiblitizades.
D'aquesta xarrada, una de les nostres alumnes ha elaborat aquest text (Noelia):
"Hui ens han donat una xarrada en l'institut un grup de mares que es reunixen i que parlen sobre els seus problemes i s'ajuden entre elles.També parlen sobre diversos temes i un del més parlats és la violència de gènere.
El maltracte és per a mi i per a qualsevol dona un patiment, un infern i un malsomni "consentit" i dic això perquè poden arribar a estar tan enamorades dels seus homes que no se n'adonen o no es volen adonar del que està passant i per això, perdonen una vegada, dos, tres... agafen aire...quatre...simplement per por.
L'home sap actuar mitjançant el maltracte psicològic insultant-la i després sap arreglar-ho tot quan diu "t'estime". Després pot ser que arribe a donar una galtada, patades o acabe amb la teua vida i just en ese moment una dona ha de saber que quan un home insulta de tot cor , pega i mata ,el seu cervell es fa més xicotet i aleshores no els veiem com persones, sinò com animals desalmats, freds, insensibles que no escolten i no volen escoltar a la seua dona i per la seua hybris masculina és capaç de fer una atrocitat com posar fí a la vida d'una persona que està sent víctima d'un malsomni que mai haguera desitjat."
"De tots els homes que haja en ma vida ningú serà millor que jo"
D'aquesta xarrada, una de les nostres alumnes ha elaborat aquest text (Noelia):
"Hui ens han donat una xarrada en l'institut un grup de mares que es reunixen i que parlen sobre els seus problemes i s'ajuden entre elles.També parlen sobre diversos temes i un del més parlats és la violència de gènere.
El maltracte és per a mi i per a qualsevol dona un patiment, un infern i un malsomni "consentit" i dic això perquè poden arribar a estar tan enamorades dels seus homes que no se n'adonen o no es volen adonar del que està passant i per això, perdonen una vegada, dos, tres... agafen aire...quatre...simplement per por.
L'home sap actuar mitjançant el maltracte psicològic insultant-la i després sap arreglar-ho tot quan diu "t'estime". Després pot ser que arribe a donar una galtada, patades o acabe amb la teua vida i just en ese moment una dona ha de saber que quan un home insulta de tot cor , pega i mata ,el seu cervell es fa més xicotet i aleshores no els veiem com persones, sinò com animals desalmats, freds, insensibles que no escolten i no volen escoltar a la seua dona i per la seua hybris masculina és capaç de fer una atrocitat com posar fí a la vida d'una persona que està sent víctima d'un malsomni que mai haguera desitjat."
"De tots els homes que haja en ma vida ningú serà millor que jo"
dilluns, 9 de novembre del 2009
A l'octubre, pobresa zero
POBRESA ZERO.Som la primera generació que podem acabar amb la pobresa
Quin paper vares jugar? Vas ser ric? Vas ser pobre? O el teu país es trobava en vies de desenvolupament? La sort estigué del teu costat?
El passat 30 d'Octubre tot en mon a l'institut jugàrem a un joc que intentà conscienciar a la gent sobre l'estat del món.
A classe, abans del pati, dos professores i una alumna han intercanviat els nostres esmorzars per papers de colors. Escrit trobàvem en quina part del món ens havia tocat viure. Algunes eren persones riques, les quals podien menjar-se qualsevol dels esmorzars que havien recollit. Altres eren persones que vivien en països en vies de desenvolupament i podien menjar alguns dels esmorzars. Els últims eren els pobres, els qui no tenien res per a menjar. Tan sols les ONG's els donaven unes molles de pa. (La gent de teatre de l'institut varen tindre el paper d'ONGs o el de policia per fer l'activitat més realista). Finalment, la gent pobra es revel·là contra les injusticies viscudes i entraren dins de l'habitació on es troBava el menjar,
Una de les coses que va reflectir la realitat van ser el gran nombre d'esmorzars que sobraren, igual que la gran quantitat de menjar que s'aboca al fem tots els dies. Des del meu punt de vista m'alegre d'haver-ne sigut pobre solament mitja hora de la meua vida. Va ser una activitat molt educativa que hauria de fer-nos reflexionar molt.
Clara Bordes, 2n. de Batxiller
Derechos de la Infancia
En el año 1977 Quino, creador de Mafalda, crea a petición de Unicef, unas ilustraciones en las que Mafalda reivindica los derechos del niño
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
